Diuen que avui toca estar trist. Diuen que el tercer dilluns de l’any, a banda de ser dilluns, es barregen una sèrie de factors que, suposadament, fan que sigui el dia més trist i depressiu de l’any. A saber: és la setmana més freda de l’hivern; ja fa dies que han acabat les festes i que ha començat l’any i ens n’adonem que els nostres propòsits ja fan aigua per tot arreu i no els farem realitat. Per adobar-ho, no tenim un ral i la famosa clatellada de gener ens posa les coses més difícils. Així que, amb tot aquest cúmul de desgràcies, no tenim més remei que estar tristos.
Però tot això, aquest dia que els anglosaxons anomenen Blue Monday i que a casa nostra s’ha traduït com a Dilluns Trist, és una enorme bajanada. Això del que sentirem a parlar avui, no és res més que un suposat estudi que va fer un psicòleg britànic ara fa poc més de 15 anys. Dic suposat perquè tot plegat va formar part d’una campanya publicitària d’una agència de viatges. El mateix psicòleg, en Cliff Arnall, ja va assegurar que es tractava d’una teoria falsa que també ha estat refutada per altres investigadors. Cal saber que el mateix creador va ser l'artífex del dia més feliç de l’any –el tercer divendres de juny–, o de la joguina perfecte. També va col·laborar en una campanya de les Illes Canàries com a destinació antídot al Dilluns Trist.
Per això, avui ens hem de proposar somriure, només per dur la contrària a les campanyes de màrqueting. Cal proposar-nos fer-ne un dels millors dilluns que haguem tingut en molt de temps; fer-ne un dia plàcid, agradable i profitós com a punt d’entrada a una gran setmana. Proposar-nos per endavant que ho serà, i carregar-nos d’il·lusió i esperança, ens predisposa en la bona direcció. No podem permetre que una moda sense fonament, fruit d’una campanya publicitària, ens digui com ens hem de sentir, i menys quan podem triar sentir-nos feliços.
Així que aprofitem el dia per somriure. Recordem que no és un dilluns diferent de qualsevol altre i que això d’estar trist o alegre només depèn de les nostres circumstàncies personals, que no té res a veure amb allò que hagi dit una campanya publicitària. Mirem al nostre voltant, segur que hi ha un grapat de motius pels que somriure. I si no els trobem, somriem igualment, ni que sigui per dur la contraria.